Nous nens a Bhimphedi

El dia 24 va ser un dia molt especial, segurament el més curiós dels que he viscut al Nepal.

A la casa d'acollida de Bhimphedi aquest darrer any hi han viscut 34 nens i nenes, però sis d'ells han acabat el curs 10 (equivalent a 4t d'ESO) aquest juliol, així que ara deixaran la casa d'acollida per anar a estudiar batxillerat a alguna ciutat.

Quedaven només 28 infants en una casa que hi caben uns 40, així que havíem d'afegir nous nens ara a final de juliol que comença el nou curs. A més, feia pocs dies que una organització Australiana, Mitrataa, havia rescindit el contracte de gestió de l'enorme casa d'acolliment de Naxal, i per tant el centre torna ha estar a les mans de la NCO, cosa que no es pot valorar com a positiva :-(  i per tant era un bon moment per a poder traslladar uns quants infants d'aquest centre al centre de Bhimphedi on estaran molt i molt bé :-)

Així que el divendres 24 a les 10 del matí ens vam presentar, la Beth i la Aruna, de Kumari Project, i en Mohan i jo, d'Amics del Nepal al palau Rana on hi ha les oficines de la NCO i la casa d'acolliment de Naxal per recollir 5 dels nens. Aquí podeu veure l'edifici i els 5 nens amb totes les seves pertinences preparats per canviar de casa...

La sensació va ser molt estranya, arribem un grup de quatre persones (tres estrangers i un nepalès) a casa seva i els diuen que ho recullin tot que han de marxar amb nosaltres. Ells sense protestar, sense plorar, sense ni tan sols preguntar, recullen les quatre cosetes que tenen, ens segueixen i ens esperen pacientment a ens donin toooota la paperassa necessària (només un full escrit a mà, perquè no hi havia llum, però que va tardar una bona estona).

Com ells no portaven gaire equipatge, doncs em van poder portar el meu ;-P

Després vam anar a una espècie de residencia a recollir els altres dos nens, i un cop hi vam ser tots, agafem un jeep i cap a Bhimphedi. Durant el viatge els nens es van portar molt bé, tres hores i mitja de bots i revolts i només un nen es va marejar, la resta simplement es van dormir.

Però faltava el pas més delicat, arribar a la casa d'acollida amb els nous nens. S'acostava el moment, ja podia veure la vall on hi ha el poblet, en un quart d'hora seriem a les portes i veuríem les reaccions dels nens,  el lent descens fent ziga zaga seguint la carretera semblava més llarg que cap de les vegades que havia anat a Bhimphedi, estaran encara creixent aquestes muntanyes?

Ja som al poble, els nens ara se'ls veu una mica més tensos, però desprès d'aquest trajecte amb jeep sembla que tenen més ganes d'arribar que por. Arribem a les portes de la casa d'acollida i ens trobem amb una rebuda espectacular, els nens estan esperant-nos amb rams de flors, tot just entrem ens comencen a donar flors, els nous nens estan al·lucinant, les flors són realment per a ells??

I després d'aquesta càlida rebuda, tot va anar sobre rodes; els nens a vegades són realment increïbles, tenen una capacitat d'acollir i d'adaptar-se que em sorprèn. D'un dia per un altre aquests nens canvien de casa, passen de viure de la capital a un petit poblet, i tot i així en una hora ja sembla que hi portin tota la vida i que els altres nens siguin els seus germans grans... Que bé que aprenguem tantes coses quan creixem! quina llàstima que n'oblidem tantes d'altres...

Aquests dies ha estat plovent a Bhimphedi, així que el l'hort del centre d'acolliment estava preparat per a plantar blat de moro! Què bé! als nens els encanta fer foc a terra i preparar el blat de moro! en uns pocs mesos ja en tindrem!

De regal final us poso un vídeo que ha fet el professor de ball dels nostres nens de Bhimphedi. Veureu una mica les diferències estètiques i musicals :-P (que és una mica cursi...) però val la pena perquè surt la nostra petita princesa Binita, que us la poso en una foto amb el mateix vestit que al vídeo i la reconeixereu per què és la més petita, però també la més maca i dolça ;-)