diumenge, 28 d’abril del 2013

Vacances al temple dels nens

Bon any nou! Al Nepal ha començat l'any 2070!

Aquesta entrada arriba una setmana tard, però millor tard que mai, no?

El dia 12 d'abril vaig fer la maleta per passar unes bones vacances a la casa d'acolliment on vaig estar l'estiu passat. Una hora de bus i 3 hores de jeep i ja érem a la preciosa vall on hi ha el poblet de Bhimphedi, on hi ha la casa d'acollida que gestionem Amics del Nepal, on hi ha els nens més macos que he conegut mai (a part del l'Ot i el Jan, és clar ;)

Al Nepal el curs escolar comença a la segona quinzena d'abril (o primers dies de l'any nepalès) i acaba a començament d'abril de l'any següent (o final de l'any nepalès). Així que els nens estaven de vacances i tenien tot el temps del món. De fet sis dels nens no hi eren per què havien anat a passar les vacances amb algun parent (generalment amb un germà més gran). Però a canvi, teniem alguns convidats especials per celebrar el cap d'any, nois que havien viscut a la casa d'acolliment però ara ja estan pel seu compte.

Una setmaneta per respirar aire fresc i passar-s'ho bé amb els nens, jugant a ping pong, al carrom board (una fusió entre jugar a xapes i billar, un joc molt popular al Nepal), a futbol, fent una excursió per visitar un pont, repartir les cartes dels padrins i jugar a trobar llocs en mapes. Una setmana d'allò més agradable!



















El dia 16 era el dia que donaven les notes! Quina passada de nens, tot i que no tenen uns pares que estiguin a sobre d'ells per a que facin els deures i estudiïn, són  molt bons estudiants, tots fan el màxim que poden! Especialment curiós va ser el cas de les classes del nivell 8 (equivalent a 2n d'ESO):

En una de les classes hi ha l'Ashok Siwakoti (el noi que parla tant ràpid en el vídeo de la darrera entrada), aquest noi molt llest, però a més es molt responsable i col·laborador en el centre! una passada de nen! Aquest any també ha estat el primer de la seva classe com de costum, però a més li han atorgat la distinció com a millor alumne del col·legi.

En l'altra classe del nivell 8 hi ha tres nens de la casa d'acollida: l'Ashok Praja, la Sampurna i la Prokriti. Aquest any la Prokriti ha estat la primera de la classe, l'Ashok el segon i la Sampurna la tercera... després de saber les notes l'Ashok es va posar a plorar per què aquest any no s'havia esforçat prou i per això ara era el segon de la classe... mare meva... La veritat és que no m'agrada gens aquest sistema de posar la classificació dels nens... però pel que es veu això també ho fan molts centres a Estats Units i Anglaterra.

També han suspès alguns nens que tenen forces dificultats al col·legi, un d'ells és l'Shree. Aquest nano és el que em va donar la sorpresa més gran de tots! A la casa d'acollida hi ha un hort força maco, un dia 4 o 5 nens em van fer un tour, tot orgullosos, ensenyant-me toooot el que hi havia: cols, coliflors, cebes, patates, mooolt de chilli, plataners, "mangoters", mores (molt bones!) i moltes coses més que no havia vist mai a Catalunya (tampoc és que en sigui un expert jajaja). Aleshores vam arribar a una zona de l'hort que a l'estiu estava del tot impracticable, ple de males herbes (amb punxes) i pedres. La zona donava goig, tot net, ple de cercles fets amb pedres rodejant els petits arbres fruiters que l'Shree havia plantat! El noi m'ho ensenyava tot orgullós i jo encara n'estava més d'ell!





















Finalment us poso unes fotos d'unes reunions per a que vegeu que també vaig treballar una miqueta i també una foto del festí de cap d'any ^^ quina felicitat!









Aaah, i un darrer video, he provat de fer de director de coral i..... Mònica, et necessitem al Nepal!!!!! jajajajaja




dijous, 11 d’abril del 2013

Ja tinc casa a Katmandú

Ja tinc compte corrent en un banc nepalès i ja tinc casa a Katmandú! Ara ja em sento del tot instal·lat a la meva nova ciutat. El pis que he llogat és a una zona força tranquil·la i relativament propera de tot. Tot i que la cuina és petiteta, no té menjador i només té una habitació, com podeu veure a les fotografies no em puc queixar jajaja. Per cert, 110 euros al mes despeses incloses, aigua calenta, internet, bateria... totes les comoditats!

El meu barri:






El meu edifici i l'entrada a casa meva!









El meu pis:











I la meva terrassa i les vistes:







De moment tots els dies són especials i passen coses noves, aquí es diu: "Tot es possible a Nepal" i és ben cert!

Un dia vaig caminant per un carrer super-estret i sense esfaltar pel mig de Katmandú, para un taxi i treu el cap la Raquel, que treballa amb mi a l'oficina: "Dani? ostres, vas cap a l'oficina?" si ho intentem planejar no ens en sortim.

Un altre dia agafo un taxi i resulta que el taxista és originari del poblet on tenim la casa d'acollida i coneix a tothom.

Un altre dia, em vaig a inscriure a l'escola universitària d'idiomes (per començar a estudiar al juliol i així poder tenir el visat d'estudiant) i m'atén un senyor nepalès i comença a parlar castellà i dir-me que coneix a un munt de gent de la ONG on col·laboro.

Ahir, sense planejar-ho, acabo al pis d'un català que està per aquí per negocis veient el barça amb un projector. Pel Whatsapp em vaig assabentar abans de veure el gol del Pedro que marcaria! i quan ja ho sabia el noi català comença a dir que el Pedro està fatal i que no hauria de jugar jajaja. El pitjor és que quan quedaven 5 minuts per acabar el partit el mòbil comença a vibrar avisant que hi ha un whatsapp. Quina poooooor, ens han marcat un gol???? Quina tensió tenen ells la pilota!!! falsa alarma, som a semifinals :)






Mireu com vam anar a casa d'aquest noi per a veure el barça... Vam riure molt amb el senyor que ens portava, a les baixades anàvem a tota velocitat, i a les pujades em baixava i començava a empènyer i també anàvem a tota velocitat! Bé... a tota velocitat nepalesa, ja m'enteneu...




El més extraordinari és que cada dia conec nova gent. No passa un dia que no conegui dues o tres persones interessants i molt diferents. No vull dir que a Katmandú hi hagi més gent interessant que a Barcelona, però la situació és molt diferent, la gent té una actitud molt comunicativa, de seguida se t'acosta gent, et somriu  et comença a xerrar. Suposo que la meva actitud també és més receptiva, però per alguna raó Katmandú és un lloc genial per a conèixer gent (no només nepalesos, gent de tot el món).

La "feina" amb Amics del Nepal segueix molt interessant, reunions on estic aprenent molt i on surten projectes molt interessants i col·laboracions amb moltes possibilitats!





Ah, i avui ha estat un molt bon dia perquè ens han portat una bateria a l'oficina! A partir d'ara tindrem llum i internet tot el dia. Aquí a Katmandú la vida de la ciutat està molt lligada als talls de llum. Cada barri té els seus horaris on no hi ha electricitat. A l'hivern, època seca, hi ha molt poques hores de llum (ja que els rius van secs i aquí bona part de l'energia és hidràulica).



I demà me'n vaig de Katmandú i em dirigeixo a Bhimphedi on tenim la joia de la corona, el centre d'acolliment d'Amics del Nepal. És un lloc preciós, on ja vaig ser-hi l'estiu passat. Tinc moltíssimes ganes de tornar a veure els nens, de fet són una de les raons per les quals torno a ser aquí al Nepal després de només uns mesos. Quan torni d'allà ja us explicaré com ha anat. Vaig amb deures per fer: començar unes obres de millora del centre, preparar el centre per a la rebuda dels nous nens que arribaran a les properes setmanes, contactar amb el centre de salut... i donar moltes abraçades als nens de part de tots els voluntaris que van anar amb mi al centre. Serà una setmana molt maca!

I per acabar el bloc us faig un regal! Us presento els nens del centre d'acolliment de Bhimphedi amb el documental que va fer la Mar Margarit l'estiu passat. La Mar és una voluntària genial que va venir l'estiu passat amb mi a Bhimphedi i que amb el temps ens hem fet molt bons amics!! Una forta abraçada des de Katmandú Mar! Per tots aquells que no heu vist encara aquest documental, a gaudir-lo:

diumenge, 7 d’abril del 2013

Els gossos a Katmandú

L'experiència a Nepal no para de millorar, aquesta segona setmana ha estat encara més espectacular que la primera. I de fet la tercera encara té millor pinta! però no avancem esdeveniments :-) que tinc moltes coses a compartir aquesta setmana.

Com ja us vaig explicar dilluns vaig visitar el centre d'acolliment de Patan per a noies al que Amics del Nepal dóna suport. Vaig poder conèixer al director del Children's Home Organization, Tamata ji, un home molt interessant, vam estar parlant gairebé 3 hores (o millor dit, va estar parlant gairebé 3 hores jajaja). 

Patan és una ciutat que està unida a Katmandú (en realitat la ciutat es diu Lalitpur, Patan és el barri més famós d'aquesta ciutat i per això moltes vegades la gent es refereix a la ciutat com Patan) i el centre està a les afores d'aquesta ciutat. 

Aquest orfenat per a noies és realment un centre 5 estrelles, envoltat de camps d'arròs i amb unes instal·lacions molt bones i sorprenentment netes i ordenades. El que xoca més és veure una sala plena de bressols... Hi ha nenes de totes les edats, de uns pocs mesos fins als 16 anys, nenes que cursen el grau 10 (equivalent a 4t d'ESO). De fet també hi ha algunes noies que estudien el +2 (equivalent al batxillerat). Però el més dur per a les noies és quan han de deixar el centre i espavilar-se soletes. Amics del Nepal de moment dóna beques a les noies que volen anar a la Universitat (com la Lalita o la Kabita jeje). Però estem treballant per poder iniciar un programa més integral on puguem assessorar a un ventall més ampli de joves provinents dels centres on col·laborem.





Us vaig prometre un regal d'aquest centre, però haureu de tenir paciència i esperar algunes setmanes, però no patiu que no me n'oblido!

La resta de setmana també ha estat molt productiva i he pogut veure el partit del Barça de Champions. Va ser tota una experiència caminar per Katmandú a les 3 de la matinada tornant del partit, la ciutat és una altra, dominada per un munt de gossos que ocupen els carrers i et miren amb mala cara.

Divendres vaig assistir a una reunió amb les set professores dels set grups d'alfabetització de dones que tenim a la vall de Katmandú. Quina intensitat! no entenia pràcticament cap paraula, però en canvi podia entendre forces coses de les que deien gràcies a la seva expressivitat. El moment més emotiu va ser quan una de les professores se li van escapar algunes llàgrimes perquè la seva comunitat no li donava prou suport. En Mohan, el nostre responsable de programes la va animar dient-li que fem aquests programes per poder canviar una miqueta aquestes actituds, i que el proper cop serà una miqueta més fàcil. I així poquet a poquet, gràcies a la feina de dones com ella es va millorant. Aquest programa és realment bonic i espero que el puguem seguir oferint. Ja hi dedicaré una entrada més endavant!




 

Dissabte va ser el dia més curiós que he passat al Nepal fins el moment. Em vaig trobar a les 11h amb la Sabitree (la relacions públiques de la nostra ONG al Nepal) per assistir a una festa d'una escola amb nens de 3 a 9 anys. El centre celebrava el seu primer any d'existència, un projecte molt interessant fet per la comunitat, les escoles públiques ara per ara deixen molt que desitjar... és una llàstima...

Jo estava assegudet tant tranquil al mig dels pares, quan la Sabitree em diu que hem d'anar a seure al lloc dels convidats "VIP" (unes cadires al costat de l'escenari on feia molta calor...) i que jo hauria de fer un petit discurs... Així que ja em podeu veure a les fotografies fent el meu primer discurs en Nepalès... Només cal que us fixeu amb la cara de la Sabitree (la dona amb l'altre micròfon que s'està pixant de riure al meu costat) per imaginar-vos les bestieses que devia dir... Per sort, després de les meves pobres frases ella va explicar tot el que s'havia d'explicar.











Després de les actuacions vam menjar un petit snack i vaig anar a casa de la didi de la nostra oficina. Didi en Nepalès vol dir germana gran. Però de fet l'ús de la paraula és molt més ampli. Per dirigir-te a qualsevol persona pots utilitzar alguna de les següents quatre paraules i així no cal aprendre't els noms de la gent:
baini: germana petita, o si vols cridar a una nena petita li dius "Baini!" 
bai: germà petit, o si vols cridar a un nen.
didi: si vols dirigir-te a una noia de la teva edat o més gran.
dai: si vols dirigir-te a un noi de la teva edat o més gran.

Però la paraula didi també s'utilitza per referir-se a les dones que s'encarreguen de netejar, cuinar... en cases o oficines.

La nostra didi és diu Sarada i és la treballadora més eficient de l'oficina. Ens fa el dinar per 0,18€ (20 rupies nepaleses), ens porta aigua, te, te amb llet... i sempre et porta les coses en el moment més adequat, sense que tinguis temps de demanar-ho; té un sisè sentit.

Resulta que com el Pau marxa demà passat i ha estat 6 mesos treballant aquí, doncs la didi va decidir convidar-lo a casa i de pas també em va convidar a mi! De fet ric molt amb ella perquè no parla anglès i m'ensenya paraules en Nepalès. A més de fer-me el dinar m'ensenya nepalès, ja us podeu imaginar com me l'estimo jajajaja

La seva casa és una sola habitació d'uns 14 metres quadrats. Hi ha dos llits on dormen la parella i els seus dos fills i una "cuina americana". El lavabo és en un quartet fora, on el comparteixen amb els veïns. És la típica casa Nepalesa... De fet ells són força afortunats perquè tenen una petita botiga i han pogut portar els seus fills a una escola privada, i per tant parlen anglès. Tot i així el fill gran vol anar a treballar a Arabia Saudí per què a Katmandú no troba feina... li espera una vida dura allà... Els pares ens ensenyaven tot orgullosos la fotografia de graduació del seu fill petit, el primer de la classe!

Tot i ser una família humil, no us podeu imaginar quin munt de menjar ens van preparar! i un munt de pollastre i cervesa (aquí son productes molt cars per a ells). El cas és que ells et van posant menjar i representa que és de bona educació acabar-se el menjar que et donen...  Ja sabeu com menjo jo! doncs em vaig empatxar! Quina mala nit jajajaja però va valer la pena!






Avui ens han explicat que quan et conviden a menjar a casa d'algú és tradició portar fruita... un dia tard... que hi farem, a la propera quedarem millor amb els amfitrions...


Avui diumenge ha estat un dia molt relaxat. Hi havia vaga a Katmandú convocada pels Maoistes, els carrers estaven buits de cotxes i ben tranquils! però per Thamel, el barri turístic on sóc hi havia algun restaurant obert. Allà hem passat la tarda el grup de catalans a un pati interior la mar de bonic prenent un banana-lassi i xerrant en català i... de cop, en el fil musical del restaurant:

Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s'esborren,
imatges que no se'n van.

Els gossos a Katmandú, la música catalana s'estén! jajaja