diumenge, 7 d’abril del 2013

Els gossos a Katmandú

L'experiència a Nepal no para de millorar, aquesta segona setmana ha estat encara més espectacular que la primera. I de fet la tercera encara té millor pinta! però no avancem esdeveniments :-) que tinc moltes coses a compartir aquesta setmana.

Com ja us vaig explicar dilluns vaig visitar el centre d'acolliment de Patan per a noies al que Amics del Nepal dóna suport. Vaig poder conèixer al director del Children's Home Organization, Tamata ji, un home molt interessant, vam estar parlant gairebé 3 hores (o millor dit, va estar parlant gairebé 3 hores jajaja). 

Patan és una ciutat que està unida a Katmandú (en realitat la ciutat es diu Lalitpur, Patan és el barri més famós d'aquesta ciutat i per això moltes vegades la gent es refereix a la ciutat com Patan) i el centre està a les afores d'aquesta ciutat. 

Aquest orfenat per a noies és realment un centre 5 estrelles, envoltat de camps d'arròs i amb unes instal·lacions molt bones i sorprenentment netes i ordenades. El que xoca més és veure una sala plena de bressols... Hi ha nenes de totes les edats, de uns pocs mesos fins als 16 anys, nenes que cursen el grau 10 (equivalent a 4t d'ESO). De fet també hi ha algunes noies que estudien el +2 (equivalent al batxillerat). Però el més dur per a les noies és quan han de deixar el centre i espavilar-se soletes. Amics del Nepal de moment dóna beques a les noies que volen anar a la Universitat (com la Lalita o la Kabita jeje). Però estem treballant per poder iniciar un programa més integral on puguem assessorar a un ventall més ampli de joves provinents dels centres on col·laborem.





Us vaig prometre un regal d'aquest centre, però haureu de tenir paciència i esperar algunes setmanes, però no patiu que no me n'oblido!

La resta de setmana també ha estat molt productiva i he pogut veure el partit del Barça de Champions. Va ser tota una experiència caminar per Katmandú a les 3 de la matinada tornant del partit, la ciutat és una altra, dominada per un munt de gossos que ocupen els carrers i et miren amb mala cara.

Divendres vaig assistir a una reunió amb les set professores dels set grups d'alfabetització de dones que tenim a la vall de Katmandú. Quina intensitat! no entenia pràcticament cap paraula, però en canvi podia entendre forces coses de les que deien gràcies a la seva expressivitat. El moment més emotiu va ser quan una de les professores se li van escapar algunes llàgrimes perquè la seva comunitat no li donava prou suport. En Mohan, el nostre responsable de programes la va animar dient-li que fem aquests programes per poder canviar una miqueta aquestes actituds, i que el proper cop serà una miqueta més fàcil. I així poquet a poquet, gràcies a la feina de dones com ella es va millorant. Aquest programa és realment bonic i espero que el puguem seguir oferint. Ja hi dedicaré una entrada més endavant!




 

Dissabte va ser el dia més curiós que he passat al Nepal fins el moment. Em vaig trobar a les 11h amb la Sabitree (la relacions públiques de la nostra ONG al Nepal) per assistir a una festa d'una escola amb nens de 3 a 9 anys. El centre celebrava el seu primer any d'existència, un projecte molt interessant fet per la comunitat, les escoles públiques ara per ara deixen molt que desitjar... és una llàstima...

Jo estava assegudet tant tranquil al mig dels pares, quan la Sabitree em diu que hem d'anar a seure al lloc dels convidats "VIP" (unes cadires al costat de l'escenari on feia molta calor...) i que jo hauria de fer un petit discurs... Així que ja em podeu veure a les fotografies fent el meu primer discurs en Nepalès... Només cal que us fixeu amb la cara de la Sabitree (la dona amb l'altre micròfon que s'està pixant de riure al meu costat) per imaginar-vos les bestieses que devia dir... Per sort, després de les meves pobres frases ella va explicar tot el que s'havia d'explicar.











Després de les actuacions vam menjar un petit snack i vaig anar a casa de la didi de la nostra oficina. Didi en Nepalès vol dir germana gran. Però de fet l'ús de la paraula és molt més ampli. Per dirigir-te a qualsevol persona pots utilitzar alguna de les següents quatre paraules i així no cal aprendre't els noms de la gent:
baini: germana petita, o si vols cridar a una nena petita li dius "Baini!" 
bai: germà petit, o si vols cridar a un nen.
didi: si vols dirigir-te a una noia de la teva edat o més gran.
dai: si vols dirigir-te a un noi de la teva edat o més gran.

Però la paraula didi també s'utilitza per referir-se a les dones que s'encarreguen de netejar, cuinar... en cases o oficines.

La nostra didi és diu Sarada i és la treballadora més eficient de l'oficina. Ens fa el dinar per 0,18€ (20 rupies nepaleses), ens porta aigua, te, te amb llet... i sempre et porta les coses en el moment més adequat, sense que tinguis temps de demanar-ho; té un sisè sentit.

Resulta que com el Pau marxa demà passat i ha estat 6 mesos treballant aquí, doncs la didi va decidir convidar-lo a casa i de pas també em va convidar a mi! De fet ric molt amb ella perquè no parla anglès i m'ensenya paraules en Nepalès. A més de fer-me el dinar m'ensenya nepalès, ja us podeu imaginar com me l'estimo jajajaja

La seva casa és una sola habitació d'uns 14 metres quadrats. Hi ha dos llits on dormen la parella i els seus dos fills i una "cuina americana". El lavabo és en un quartet fora, on el comparteixen amb els veïns. És la típica casa Nepalesa... De fet ells són força afortunats perquè tenen una petita botiga i han pogut portar els seus fills a una escola privada, i per tant parlen anglès. Tot i així el fill gran vol anar a treballar a Arabia Saudí per què a Katmandú no troba feina... li espera una vida dura allà... Els pares ens ensenyaven tot orgullosos la fotografia de graduació del seu fill petit, el primer de la classe!

Tot i ser una família humil, no us podeu imaginar quin munt de menjar ens van preparar! i un munt de pollastre i cervesa (aquí son productes molt cars per a ells). El cas és que ells et van posant menjar i representa que és de bona educació acabar-se el menjar que et donen...  Ja sabeu com menjo jo! doncs em vaig empatxar! Quina mala nit jajajaja però va valer la pena!






Avui ens han explicat que quan et conviden a menjar a casa d'algú és tradició portar fruita... un dia tard... que hi farem, a la propera quedarem millor amb els amfitrions...


Avui diumenge ha estat un dia molt relaxat. Hi havia vaga a Katmandú convocada pels Maoistes, els carrers estaven buits de cotxes i ben tranquils! però per Thamel, el barri turístic on sóc hi havia algun restaurant obert. Allà hem passat la tarda el grup de catalans a un pati interior la mar de bonic prenent un banana-lassi i xerrant en català i... de cop, en el fil musical del restaurant:

Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s'esborren,
imatges que no se'n van.

Els gossos a Katmandú, la música catalana s'estén! jajaja


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada