dijous, 11 d’abril de 2013

Ja tinc casa a Katmandú

Ja tinc compte corrent en un banc nepalès i ja tinc casa a Katmandú! Ara ja em sento del tot instal·lat a la meva nova ciutat. El pis que he llogat és a una zona força tranquil·la i relativament propera de tot. Tot i que la cuina és petiteta, no té menjador i només té una habitació, com podeu veure a les fotografies no em puc queixar jajaja. Per cert, 110 euros al mes despeses incloses, aigua calenta, internet, bateria... totes les comoditats!

El meu barri:






El meu edifici i l'entrada a casa meva!









El meu pis:











I la meva terrassa i les vistes:







De moment tots els dies són especials i passen coses noves, aquí es diu: "Tot es possible a Nepal" i és ben cert!

Un dia vaig caminant per un carrer super-estret i sense esfaltar pel mig de Katmandú, para un taxi i treu el cap la Raquel, que treballa amb mi a l'oficina: "Dani? ostres, vas cap a l'oficina?" si ho intentem planejar no ens en sortim.

Un altre dia agafo un taxi i resulta que el taxista és originari del poblet on tenim la casa d'acollida i coneix a tothom.

Un altre dia, em vaig a inscriure a l'escola universitària d'idiomes (per començar a estudiar al juliol i així poder tenir el visat d'estudiant) i m'atén un senyor nepalès i comença a parlar castellà i dir-me que coneix a un munt de gent de la ONG on col·laboro.

Ahir, sense planejar-ho, acabo al pis d'un català que està per aquí per negocis veient el barça amb un projector. Pel Whatsapp em vaig assabentar abans de veure el gol del Pedro que marcaria! i quan ja ho sabia el noi català comença a dir que el Pedro està fatal i que no hauria de jugar jajaja. El pitjor és que quan quedaven 5 minuts per acabar el partit el mòbil comença a vibrar avisant que hi ha un whatsapp. Quina poooooor, ens han marcat un gol???? Quina tensió tenen ells la pilota!!! falsa alarma, som a semifinals :)






Mireu com vam anar a casa d'aquest noi per a veure el barça... Vam riure molt amb el senyor que ens portava, a les baixades anàvem a tota velocitat, i a les pujades em baixava i començava a empènyer i també anàvem a tota velocitat! Bé... a tota velocitat nepalesa, ja m'enteneu...




El més extraordinari és que cada dia conec nova gent. No passa un dia que no conegui dues o tres persones interessants i molt diferents. No vull dir que a Katmandú hi hagi més gent interessant que a Barcelona, però la situació és molt diferent, la gent té una actitud molt comunicativa, de seguida se t'acosta gent, et somriu  et comença a xerrar. Suposo que la meva actitud també és més receptiva, però per alguna raó Katmandú és un lloc genial per a conèixer gent (no només nepalesos, gent de tot el món).

La "feina" amb Amics del Nepal segueix molt interessant, reunions on estic aprenent molt i on surten projectes molt interessants i col·laboracions amb moltes possibilitats!





Ah, i avui ha estat un molt bon dia perquè ens han portat una bateria a l'oficina! A partir d'ara tindrem llum i internet tot el dia. Aquí a Katmandú la vida de la ciutat està molt lligada als talls de llum. Cada barri té els seus horaris on no hi ha electricitat. A l'hivern, època seca, hi ha molt poques hores de llum (ja que els rius van secs i aquí bona part de l'energia és hidràulica).



I demà me'n vaig de Katmandú i em dirigeixo a Bhimphedi on tenim la joia de la corona, el centre d'acolliment d'Amics del Nepal. És un lloc preciós, on ja vaig ser-hi l'estiu passat. Tinc moltíssimes ganes de tornar a veure els nens, de fet són una de les raons per les quals torno a ser aquí al Nepal després de només uns mesos. Quan torni d'allà ja us explicaré com ha anat. Vaig amb deures per fer: començar unes obres de millora del centre, preparar el centre per a la rebuda dels nous nens que arribaran a les properes setmanes, contactar amb el centre de salut... i donar moltes abraçades als nens de part de tots els voluntaris que van anar amb mi al centre. Serà una setmana molt maca!

I per acabar el bloc us faig un regal! Us presento els nens del centre d'acolliment de Bhimphedi amb el documental que va fer la Mar Margarit l'estiu passat. La Mar és una voluntària genial que va venir l'estiu passat amb mi a Bhimphedi i que amb el temps ens hem fet molt bons amics!! Una forta abraçada des de Katmandú Mar! Per tots aquells que no heu vist encara aquest documental, a gaudir-lo:

4 comentaris:

  1. Hola Dani!!!!

    Que guai la casa i tot!!! Quin luxe casi amb aquella terrassa hehe!! Osti, no sabia que veies el partit "en diferit" i que els what's ups anaven més ràpids que la tele. Si ho arrivo a saber no te'ls envio. Això si, almenys has pogut veure el partit com a tu t'agrada: amb projector.

    Apa, passa't-ho molt bé!!!

    ResponElimina
  2. Et segueixo de ben aprop!!

    Mar.

    ResponElimina
  3. Ostres Dani, quina casa!, no era la idea del lloc on viuries que jo m'havia fet. L'unic que s'assembla al que pensava és la cuina i la bateria, ja, ja,...

    Amb tot el que em vas explicar dels nens es com si ja els conegués una mica, es a dir que fes abraçades a tots de part d'una amiga teva de Catalunya.

    Guardat una abraçada per tu!!

    ResponElimina
  4. Dani! Ja t'hem descobert, el que tu volies era trobar un lloc al món on poder veure partits amb projector!!

    M'alegro molt que tot t'estigui anant tant bé. El pis sembla molt maco, i l'experiència meravellosa.

    Felicitats pel documental a la seva autora, també, m'ha emocionat molt!

    Una abraçada, ens veiem en un parell de mesos!!

    Dani G.

    ResponElimina