diumenge, 31 de març del 2013

Primera setmana al Nepal

Sombar, mangalbar, budhabar, bihibar, shucrabar, shanibar i aitabar; una setmana completa al Nepal. Com sempre que es canvia la monotonia (quan es va de vacances, canvies de feina, canvies de casa...) em dóna la sensació que el temps ha passat molt ràpid, però en canvi he fet moltes coses.

Ja he conegut a tot l’equip d’Amics del Nepal a Katmandú. Les sensacions han estat molt positives, tant els treballadors com els voluntaris m’han rebut com si fos un vell amic. Tothom té moltes ganes de treballar i fer que els projectes funcionin el millor possible, per molts entrebancs que hi hagi.

Ha estat una setmana intensa, però el primer dia, dilluns, ho va ser especialment. Vaig arribar a l’oficina i el primer que em vaig trobar va ser amb un dinar d’acomiadament d’una de les voluntàries que havia estat 6 mesos al Nepal. Alguns arriben i alguns marxen. Però els que marxen sempre tenen ganes de tornar!



Després vaig anar a visitar un dels centres d’acolliment amb que col·laborem i amb el que hi ha més feina per fer, ja veurem com va. És un centre que és a un barri força proper a l’oficina, Siphal. Segurament serà un lloc on hi passi força temps.

Un altre dia que vaig gaudir molt va ser dissabte, l’únic dia festiu que hi ha al Nepal, el diumenge es treballa! Em vaig trobar amb en Sugat, el meu professor de Nepalès a Barcelona, que ha coincidit que ha vingut cap a Katmandú també ara. Vaig passar la tarda amb ell, va ser molt agradable, vam veure temples hinduistes i em va convidar a casa seva a sopar, tot un luxe sentir-se acollit per una família nepalesa. M’ho vaig passar molt bé, i ells també s’ho van passar bé, es veu que sóc divertit quan parlo nepalès... Volia dir que la carn de pollastre era molt bona, i ells entenien que la carn de gos era molt bona. Em preguntaven a quina hora m’havia de llevar a l’endemà, i jo contestava “onze avies”. Prometo no tornar a riure quan un xinès confongui les erres per eles...

Les fotos estan fetes amb el mòbil, i quan no hi ha gaire llum no queden gaire bé, però la muntanyeta més propera que es veu (al costat del meu cap) és on hi ha el temple dels monos (Swayambhu). Algun dia hi anirem, d'acord ;-)





Avui diumenge també he anat a l’oficina, teníem una reunió amb una voluntària nepalesa que col·labora molt amb nosaltres. Ha estat una reunió molt productiva en la que hem començat a pensar com podem assessorar als nois que surten de les cases d’acolliment. Estudiar a la universitat? Aprendre una professió? que fer de la seva vida? És una decisió especialment important per aquests nois i noies, gran part dels quals no tenen cap familiar en qui recolzar-se.

A la foto, de esquerra a dreta hi ha el Mohan (coordinador de projectes d'Amics del Nepal i amb qui tindré la sort de treballar aquests propers mesos), en Pau (voluntari que ha estat sis mesos al Nepal i que se'n torna cap a Barcelona d'aquí 9 dies, sort d'ell i la Raquel sinó encara estaria buscant l'oficina...), la Sara (una voluntària nepalesa que treballa a l'ambaixada de Bangladesh, una sort comptar amb ella) i jo (amb el cap ben rapat, me l'he tallat jo mateix aquest cop! ufff m'hi he passat una bona estona, és molt difícil fer els moviments que vols quan estas mirant per un mirall, proveu-ho! no cal que us rapeu per fer la prova...)

Demà vaig a una ciutat veïna de Katmandú, Patan. Allà col·laborem amb una casa d’acolliment de nenes que es veu que és força maca, envoltada de camps d’arròs. En tinc moltes ganes! Si hi ha sort us portaré una sorpresa d’aquest centre!

diumenge, 24 de març del 2013

Namaste Nepal

Finalment, després de mesos de preparació ja torno a ser al Nepal!

Les últimes setmanes han estat intenses, plenes d'acomiadaments ben variats (menjars a un africà, m'han regalat un joc de taula artesà sobre el Nepal, m'han convidat a menjar a cases, restaurants, hem fet observacions, tes nepalesos i un llarg etc, si ho sé dic que marxo abans!) Aquí teniu alguna foto d'algun d'aquests esdeveniments, de la preparació a última hora de la maleta i dels últims minuts a Catalunya.





El viatge ha estat força llarg, però tranquil. Vaig sortir de Barcelona amb una hora de retard, però la primera escala era de deu hores, així que com us podeu imaginar no estava gaire preocupat. Un cop arribat a l'aeroport de Brussel·les havia de veure'm amb l'Olga, una amiga que treballa allà, però com vaig arribar passades les 12 ja em van dir que no hi havia busos nit, i de fet no em vaig quedar a fora a comprovar-ho Quin fred que feia!! I més ara que m'he rapat a l'estil budista!

A Brussel·les l'espera va ser força avorrida, estava massa cansat per a fer res útil, però no ho estava prou per dormir-me sobre un banc de fusta. Però la resta del trajecte va ser molt més entretingut. Primer a l'avió cap a Bombai (la meva segona escala) al costat tenia assegut un xicot hindú força interessant. Era enginyer i treballava en una empresa decorant ampolles de colònia! Tenia idees molt modernes sobre l'educació i opinions força dures del funcionament del model educatiu a la Índia (moltes de les coses que m'explicava també es podrien aplicar a Espanya, no penseu...). El vol durava gairebé nou hores, i si afegiu que vam estar una hora a dins de l'avio abans de marxar de Brussel·les (estava nevant!) doncs vam tenir temps d'intercanviar moltes opinions, veure un parell de pel·lícules (cap de destacable) i de menjar el primer menjar amb curri dels molts que menjaré.

Aleshores abans d'aterrar vaig veure la primera meravella del viatge, la ciutat de Bombai il·luminada amb els llums dels carrers, cases i cotxes (tot i ser les 12 de la nit, totes les carreteres principals es veien totalment col·lapsades de cotxes). La zona metropolitana de Bombai és la més poblada del mon amb més de 20 milions d'habitants! Només Bombai té pràcticament el doble de població que Catalunya! No sé com deu ser la ciutat quan hi ets a dins, però el moment de veure-la des del cel va ser de pell de gallina.


A l'aeroport de Bombai no hi ha finestres, les botigues estan obertes tota la nit i en surten vols contínuament, no para. De fet quan ets a dins si no fos pel rellotge no sabries si és de dia o de nit, hi ha la mateixa animació. Ja estava preparat per passar 11h a l'aeroport, potser transcrivint una conferència sobre els raigs còsmics que vaig fer al mes de gener (Josep Maria, mira-ho pel cantó positiu! serà la primera conferencia transcrita al Nepal!). Aleshores vaig conèixer un xicot americà que també anava al Nepal, havia estat 10 mesos fent de professor a una escola pública a Lalitpur (al sud de Katmandú) i era un noi molt divertit i vam estar parlant tota l'estona sobre el Nepal (l'educació, l'idioma, la cooperació, la societat...).


Finalment, després d'embarcar, per a arribar on era l'avió esperant-nos vam haver de fer un recorregut d'uns 10 minuts amb un autobús atrotinat, en el que el conductor portava la mà esquerra al volant i als canvis i la dreta aguantant la porta del conductor (que si la deixava s'obria automàticament...)

Aquest últim vol de dues hores i mitja el vaig passar dormint, així que ni me'n vaig adonar, a la pobra dóna que repartia el dinar li va costar força despertar-me per donar-me l'arros al curri.

I un cop amb les maletes a sobre (sorprenentment no em van perdre la maleta després d'aquestes dues escales tant llargues!) la Raquel em va venir a recollir a l'aeroport! Moltes gràcies! que bé! Després de poder-me dutxar, trobar hotel a Thamel, menjar momos i chaumein i pendre un te amb llet amb tota la tropa (Raquel, Sarima, Cris i més amics)  ja sóc a punt d'anar a dormir i passar la meva primera nit de 2013 al Nepal! Tinc la sensació d'estar de turista, la veritat és que no m'acabo de fer la idea que m'hi quedo tant de temps.


Ara vaig a dormir, que aquí ja són gairebé les 12 de la nit. Hi ha 4 hores i 45 minuts de diferència. A la Índia són 4 hores i mitja, però suposo per distingir-se del macropais veí el Nepal va afegir 15 minutets més (no els devia donar per afegir mitja hora...).

Demà aniré a l'oficina d'Amics del Nepal on farem un menjar d'acomiadament de la Cris que torna a Barcelona en breu i després anirem a visitar la casa d'acolliment de Siphal (si els micos ens ho permeten...). I demà passat pel que sembla hi ha un festival molt divertit on la gent es tira tot de pigments els uns als altres...

Ja us explicaré com va tot plegat d'aquí uns dies! Moltes gràcies a les gairebé 400 visites al blog de la primera entrada! Espero aconseguir mantenir-vos connectats! ^^


diumenge, 3 de març del 2013

Compte enrere

Com ja molts sabeu, el proper 22 de març, a les 21h15min seré a un avió llest per deixar el terra català per uns mesos. Quants mesos? ja veurem, de moment només m'he compromès a ser a casa el dia que hi hagi el referèndum.

35 hores i 25 minuts més tard aterraré a Katmandú, capital del Nepal on la Raquel o el Pau m'estaran esperant per donar-me la benvinguda (oi?). Aquest cop suposo que el caos del transit de la ciutat no m'impactarà tant! o això dic ara... quan sigui dins d'un d'aquests taxis en miniatura, i torni a tenir la sensació d'estar en un autodexoc sense cinturons, conduït al límit, potser aleshores no sóc tant valent. Aquest cop, però, vaig amb la lliçó apresa: "bistarai jaanusna!".

L'estiu passat vaig passar 40 dies al Nepal, i com diu pràcticament tothom que hi va: "Nepal té alguna cosa especial", pràcticament tothom que hi ha estat hi torna o, si les circumstàncies no li permeten, li agradaria tornar-hi. Jo he estat de sort i les circumstàncies no m'ho han impedit. Tornaré a gaudir de l'alegria de la gent, dels verds de la vegetació, de la magnificència de les muntanyes (com hauria corregut Mahoma si haguessin anat aquestes muntanyes), de la fauna...

Bé, de la fauna no... a qui vull enganyar... La veritat és que no em fan gaire gràcia ni els micos, ni les sangoneres, ni les formigues gegants, ni els escorpins... Però de les meves aventures amb tots aquests espècimens ja en parlaré un altre dia!

Què hi faré al Nepal? Per on començar! A la història hi haurà personetes petites*, animals exòtics de totes les mides, mags, caminades interminables, personatges amb barbes estrafolàries parlant idiomes indesxifrables... qualsevol similitud amb la ficció és  pura coincidència.

A través del blog espero poder compartir amb vosaltres les aventures i desventures d'aquesta etapa de la meva vida com a voluntari d'Amics del Nepal. Feu comentaris sempre que us vingui de gust, i així sentiré que esteu fent aquest viatge amb mi.

Bé, i per a tots aquells que heu arribat a llegir fins aquí (i també per a aquells que us heu saltat tot el text i aneu directament al vídeo) us faig el primer regal del viatge. Espero que us agradi tant com m'agrada a mi. 


यो मन त मेरो नेपाली हो - El meu cor és nepalès

Una abraçada i fins ben aviat, però ben lluny.



* També conegudes com a infants o nens i nenes.