diumenge, 24 de març de 2013

Namaste Nepal

Finalment, després de mesos de preparació ja torno a ser al Nepal!

Les últimes setmanes han estat intenses, plenes d'acomiadaments ben variats (menjars a un africà, m'han regalat un joc de taula artesà sobre el Nepal, m'han convidat a menjar a cases, restaurants, hem fet observacions, tes nepalesos i un llarg etc, si ho sé dic que marxo abans!) Aquí teniu alguna foto d'algun d'aquests esdeveniments, de la preparació a última hora de la maleta i dels últims minuts a Catalunya.





El viatge ha estat força llarg, però tranquil. Vaig sortir de Barcelona amb una hora de retard, però la primera escala era de deu hores, així que com us podeu imaginar no estava gaire preocupat. Un cop arribat a l'aeroport de Brussel·les havia de veure'm amb l'Olga, una amiga que treballa allà, però com vaig arribar passades les 12 ja em van dir que no hi havia busos nit, i de fet no em vaig quedar a fora a comprovar-ho Quin fred que feia!! I més ara que m'he rapat a l'estil budista!

A Brussel·les l'espera va ser força avorrida, estava massa cansat per a fer res útil, però no ho estava prou per dormir-me sobre un banc de fusta. Però la resta del trajecte va ser molt més entretingut. Primer a l'avió cap a Bombai (la meva segona escala) al costat tenia assegut un xicot hindú força interessant. Era enginyer i treballava en una empresa decorant ampolles de colònia! Tenia idees molt modernes sobre l'educació i opinions força dures del funcionament del model educatiu a la Índia (moltes de les coses que m'explicava també es podrien aplicar a Espanya, no penseu...). El vol durava gairebé nou hores, i si afegiu que vam estar una hora a dins de l'avio abans de marxar de Brussel·les (estava nevant!) doncs vam tenir temps d'intercanviar moltes opinions, veure un parell de pel·lícules (cap de destacable) i de menjar el primer menjar amb curri dels molts que menjaré.

Aleshores abans d'aterrar vaig veure la primera meravella del viatge, la ciutat de Bombai il·luminada amb els llums dels carrers, cases i cotxes (tot i ser les 12 de la nit, totes les carreteres principals es veien totalment col·lapsades de cotxes). La zona metropolitana de Bombai és la més poblada del mon amb més de 20 milions d'habitants! Només Bombai té pràcticament el doble de població que Catalunya! No sé com deu ser la ciutat quan hi ets a dins, però el moment de veure-la des del cel va ser de pell de gallina.


A l'aeroport de Bombai no hi ha finestres, les botigues estan obertes tota la nit i en surten vols contínuament, no para. De fet quan ets a dins si no fos pel rellotge no sabries si és de dia o de nit, hi ha la mateixa animació. Ja estava preparat per passar 11h a l'aeroport, potser transcrivint una conferència sobre els raigs còsmics que vaig fer al mes de gener (Josep Maria, mira-ho pel cantó positiu! serà la primera conferencia transcrita al Nepal!). Aleshores vaig conèixer un xicot americà que també anava al Nepal, havia estat 10 mesos fent de professor a una escola pública a Lalitpur (al sud de Katmandú) i era un noi molt divertit i vam estar parlant tota l'estona sobre el Nepal (l'educació, l'idioma, la cooperació, la societat...).


Finalment, després d'embarcar, per a arribar on era l'avió esperant-nos vam haver de fer un recorregut d'uns 10 minuts amb un autobús atrotinat, en el que el conductor portava la mà esquerra al volant i als canvis i la dreta aguantant la porta del conductor (que si la deixava s'obria automàticament...)

Aquest últim vol de dues hores i mitja el vaig passar dormint, així que ni me'n vaig adonar, a la pobra dóna que repartia el dinar li va costar força despertar-me per donar-me l'arros al curri.

I un cop amb les maletes a sobre (sorprenentment no em van perdre la maleta després d'aquestes dues escales tant llargues!) la Raquel em va venir a recollir a l'aeroport! Moltes gràcies! que bé! Després de poder-me dutxar, trobar hotel a Thamel, menjar momos i chaumein i pendre un te amb llet amb tota la tropa (Raquel, Sarima, Cris i més amics)  ja sóc a punt d'anar a dormir i passar la meva primera nit de 2013 al Nepal! Tinc la sensació d'estar de turista, la veritat és que no m'acabo de fer la idea que m'hi quedo tant de temps.


Ara vaig a dormir, que aquí ja són gairebé les 12 de la nit. Hi ha 4 hores i 45 minuts de diferència. A la Índia són 4 hores i mitja, però suposo per distingir-se del macropais veí el Nepal va afegir 15 minutets més (no els devia donar per afegir mitja hora...).

Demà aniré a l'oficina d'Amics del Nepal on farem un menjar d'acomiadament de la Cris que torna a Barcelona en breu i després anirem a visitar la casa d'acolliment de Siphal (si els micos ens ho permeten...). I demà passat pel que sembla hi ha un festival molt divertit on la gent es tira tot de pigments els uns als altres...

Ja us explicaré com va tot plegat d'aquí uns dies! Moltes gràcies a les gairebé 400 visites al blog de la primera entrada! Espero aconseguir mantenir-vos connectats! ^^


4 comentaris:

  1. Hola Dani!!! M'agafo el 1r comentari del viatge. M'he divertit molt llegint-te. Veig que encara no has redactat la conferencia hahaha l'Oliver ja estarà impacient.

    Bueno, ara es hora de desconectar de les conferencies i conectar amb els nens... i els micus, que no et robin la cartera com els de les pelicules. Bon viatge!!!

    ResponElimina
  2. PD1: Quina rapada nanu!!! No vagis a pegar el pal a ningú xD

    PD2: Diu la Raquel que li encanta el Yak

    ResponElimina
  3. Anims! espero que disfrutes de esta aventura tan esperada. besos y todo nuestro apoyo.
    PD Great job Ur First report in Nepal...So completed, by the way...
    pd2: stem amb tu.
    Petons, Ra. ( ciertamente me encanta el Yak)

    ResponElimina
  4. Hola Dani !! Disfruta molt pel Nepal i ja seguire llegint les teves experiencies des de Glasgow !! T'envio algun misatge des de Shangai !! Fins aviat,

    ResponElimina