diumenge, 3 de març de 2013

Compte enrere

Com ja molts sabeu, el proper 22 de març, a les 21h15min seré a un avió llest per deixar el terra català per uns mesos. Quants mesos? ja veurem, de moment només m'he compromès a ser a casa el dia que hi hagi el referèndum.

35 hores i 25 minuts més tard aterraré a Katmandú, capital del Nepal on la Raquel o el Pau m'estaran esperant per donar-me la benvinguda (oi?). Aquest cop suposo que el caos del transit de la ciutat no m'impactarà tant! o això dic ara... quan sigui dins d'un d'aquests taxis en miniatura, i torni a tenir la sensació d'estar en un autodexoc sense cinturons, conduït al límit, potser aleshores no sóc tant valent. Aquest cop, però, vaig amb la lliçó apresa: "bistarai jaanusna!".

L'estiu passat vaig passar 40 dies al Nepal, i com diu pràcticament tothom que hi va: "Nepal té alguna cosa especial", pràcticament tothom que hi ha estat hi torna o, si les circumstàncies no li permeten, li agradaria tornar-hi. Jo he estat de sort i les circumstàncies no m'ho han impedit. Tornaré a gaudir de l'alegria de la gent, dels verds de la vegetació, de la magnificència de les muntanyes (com hauria corregut Mahoma si haguessin anat aquestes muntanyes), de la fauna...

Bé, de la fauna no... a qui vull enganyar... La veritat és que no em fan gaire gràcia ni els micos, ni les sangoneres, ni les formigues gegants, ni els escorpins... Però de les meves aventures amb tots aquests espècimens ja en parlaré un altre dia!

Què hi faré al Nepal? Per on començar! A la història hi haurà personetes petites*, animals exòtics de totes les mides, mags, caminades interminables, personatges amb barbes estrafolàries parlant idiomes indesxifrables... qualsevol similitud amb la ficció és  pura coincidència.

A través del blog espero poder compartir amb vosaltres les aventures i desventures d'aquesta etapa de la meva vida com a voluntari d'Amics del Nepal. Feu comentaris sempre que us vingui de gust, i així sentiré que esteu fent aquest viatge amb mi.

Bé, i per a tots aquells que heu arribat a llegir fins aquí (i també per a aquells que us heu saltat tot el text i aneu directament al vídeo) us faig el primer regal del viatge. Espero que us agradi tant com m'agrada a mi. 


यो मन त मेरो नेपाली हो - El meu cor és nepalès

Una abraçada i fins ben aviat, però ben lluny.



* També conegudes com a infants o nens i nenes.

7 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. * que tal xiquets i xiquetes? Bon viatge ;)

    ResponElimina
  3. Gaudeix, aprèn, ajuda, dona, rep,... Encara que estiguis lluny sempre estaràs aprop.

    ResponElimina