diumenge, 31 de març de 2013

Primera setmana al Nepal

Sombar, mangalbar, budhabar, bihibar, shucrabar, shanibar i aitabar; una setmana completa al Nepal. Com sempre que es canvia la monotonia (quan es va de vacances, canvies de feina, canvies de casa...) em dóna la sensació que el temps ha passat molt ràpid, però en canvi he fet moltes coses.

Ja he conegut a tot l’equip d’Amics del Nepal a Katmandú. Les sensacions han estat molt positives, tant els treballadors com els voluntaris m’han rebut com si fos un vell amic. Tothom té moltes ganes de treballar i fer que els projectes funcionin el millor possible, per molts entrebancs que hi hagi.

Ha estat una setmana intensa, però el primer dia, dilluns, ho va ser especialment. Vaig arribar a l’oficina i el primer que em vaig trobar va ser amb un dinar d’acomiadament d’una de les voluntàries que havia estat 6 mesos al Nepal. Alguns arriben i alguns marxen. Però els que marxen sempre tenen ganes de tornar!



Després vaig anar a visitar un dels centres d’acolliment amb que col·laborem i amb el que hi ha més feina per fer, ja veurem com va. És un centre que és a un barri força proper a l’oficina, Siphal. Segurament serà un lloc on hi passi força temps.

Un altre dia que vaig gaudir molt va ser dissabte, l’únic dia festiu que hi ha al Nepal, el diumenge es treballa! Em vaig trobar amb en Sugat, el meu professor de Nepalès a Barcelona, que ha coincidit que ha vingut cap a Katmandú també ara. Vaig passar la tarda amb ell, va ser molt agradable, vam veure temples hinduistes i em va convidar a casa seva a sopar, tot un luxe sentir-se acollit per una família nepalesa. M’ho vaig passar molt bé, i ells també s’ho van passar bé, es veu que sóc divertit quan parlo nepalès... Volia dir que la carn de pollastre era molt bona, i ells entenien que la carn de gos era molt bona. Em preguntaven a quina hora m’havia de llevar a l’endemà, i jo contestava “onze avies”. Prometo no tornar a riure quan un xinès confongui les erres per eles...

Les fotos estan fetes amb el mòbil, i quan no hi ha gaire llum no queden gaire bé, però la muntanyeta més propera que es veu (al costat del meu cap) és on hi ha el temple dels monos (Swayambhu). Algun dia hi anirem, d'acord ;-)





Avui diumenge també he anat a l’oficina, teníem una reunió amb una voluntària nepalesa que col·labora molt amb nosaltres. Ha estat una reunió molt productiva en la que hem començat a pensar com podem assessorar als nois que surten de les cases d’acolliment. Estudiar a la universitat? Aprendre una professió? que fer de la seva vida? És una decisió especialment important per aquests nois i noies, gran part dels quals no tenen cap familiar en qui recolzar-se.

A la foto, de esquerra a dreta hi ha el Mohan (coordinador de projectes d'Amics del Nepal i amb qui tindré la sort de treballar aquests propers mesos), en Pau (voluntari que ha estat sis mesos al Nepal i que se'n torna cap a Barcelona d'aquí 9 dies, sort d'ell i la Raquel sinó encara estaria buscant l'oficina...), la Sara (una voluntària nepalesa que treballa a l'ambaixada de Bangladesh, una sort comptar amb ella) i jo (amb el cap ben rapat, me l'he tallat jo mateix aquest cop! ufff m'hi he passat una bona estona, és molt difícil fer els moviments que vols quan estas mirant per un mirall, proveu-ho! no cal que us rapeu per fer la prova...)

Demà vaig a una ciutat veïna de Katmandú, Patan. Allà col·laborem amb una casa d’acolliment de nenes que es veu que és força maca, envoltada de camps d’arròs. En tinc moltes ganes! Si hi ha sort us portaré una sorpresa d’aquest centre!

2 comentaris:

  1. Hola Dani! Amb aquest blog tinc la sensació de parlar amb tu directament... és genial, segueix escribint sovint i penjant fotos. Una abraçada.
    Ester
    PD. Ho sento, però a mi no m'agrada el 'new look', segurament serà útil o còmode,....

    ResponElimina
  2. jajaja, gràcies per seguir-me Ester!!!! Ja ho sé que tu eres més partidària de la melena, a mi també m'agradaria, però el cabell ja se'm cau, que hi farem, és culpa de la genètica, maleida genética... estic per fer-me creacionista... jajaja

    Una abraçada molt forta!!!!

    ResponElimina