Bon any nou! Al Nepal ha començat l'any 2070!
Aquesta entrada arriba una setmana tard, però millor tard que mai, no?
El dia 12 d'abril vaig fer la maleta per passar unes bones vacances a la casa d'acolliment on vaig estar l'estiu passat. Una hora de bus i 3 hores de jeep i ja érem a la preciosa vall on hi ha el poblet de Bhimphedi, on hi ha la casa d'acollida que gestionem Amics del Nepal, on hi ha els nens més macos que he conegut mai (a part del l'Ot i el Jan, és clar ;)
Al Nepal el curs escolar comença a la segona quinzena d'abril (o primers dies de l'any nepalès) i acaba a començament d'abril de l'any següent (o final de l'any nepalès). Així que els nens estaven de vacances i tenien tot el temps del món. De fet sis dels nens no hi eren per què havien anat a passar les vacances amb algun parent (generalment amb un germà més gran). Però a canvi, teniem alguns convidats especials per celebrar el cap d'any, nois que havien viscut a la casa d'acolliment però ara ja estan pel seu compte.
Una setmaneta per respirar aire fresc i passar-s'ho bé amb els nens, jugant a ping pong, al carrom board (una fusió entre jugar a xapes i billar, un joc molt popular al Nepal), a futbol, fent una excursió per visitar un pont, repartir les cartes dels padrins i jugar a trobar llocs en mapes. Una setmana d'allò més agradable!
El dia 16 era el dia que donaven les notes! Quina passada de nens, tot i que no tenen uns pares que estiguin a sobre d'ells per a que facin els deures i estudiïn, són molt bons estudiants, tots fan el màxim que poden! Especialment curiós va ser el cas de les classes del nivell 8 (equivalent a 2n d'ESO):
En una de les classes hi ha l'Ashok Siwakoti (el noi que parla tant ràpid en el vídeo de la darrera entrada), aquest noi molt llest, però a més es molt responsable i col·laborador en el centre! una passada de nen! Aquest any també ha estat el primer de la seva classe com de costum, però a més li han atorgat la distinció com a millor alumne del col·legi.
En l'altra classe del nivell 8 hi ha tres nens de la casa d'acollida: l'Ashok Praja, la Sampurna i la Prokriti. Aquest any la Prokriti ha estat la primera de la classe, l'Ashok el segon i la Sampurna la tercera... després de saber les notes l'Ashok es va posar a plorar per què aquest any no s'havia esforçat prou i per això ara era el segon de la classe... mare meva... La veritat és que no m'agrada gens aquest sistema de posar la classificació dels nens... però pel que es veu això també ho fan molts centres a Estats Units i Anglaterra.
També han suspès alguns nens que tenen forces dificultats al col·legi, un d'ells és l'Shree. Aquest nano és el que em va donar la sorpresa més gran de tots! A la casa d'acollida hi ha un hort força maco, un dia 4 o 5 nens em van fer un tour, tot orgullosos, ensenyant-me toooot el que hi havia: cols, coliflors, cebes, patates, mooolt de chilli, plataners, "mangoters", mores (molt bones!) i moltes coses més que no havia vist mai a Catalunya (tampoc és que en sigui un expert jajaja). Aleshores vam arribar a una zona de l'hort que a l'estiu estava del tot impracticable, ple de males herbes (amb punxes) i pedres. La zona donava goig, tot net, ple de cercles fets amb pedres rodejant els petits arbres fruiters que l'Shree havia plantat! El noi m'ho ensenyava tot orgullós i jo encara n'estava més d'ell!
Finalment us poso unes fotos d'unes reunions per a que vegeu que també vaig treballar una miqueta i també una foto del festí de cap d'any ^^ quina felicitat!
Aaah, i un darrer video, he provat de fer de director de coral i..... Mònica, et necessitem al Nepal!!!!! jajajajaja
Aquesta entrada arriba una setmana tard, però millor tard que mai, no?
El dia 12 d'abril vaig fer la maleta per passar unes bones vacances a la casa d'acolliment on vaig estar l'estiu passat. Una hora de bus i 3 hores de jeep i ja érem a la preciosa vall on hi ha el poblet de Bhimphedi, on hi ha la casa d'acollida que gestionem Amics del Nepal, on hi ha els nens més macos que he conegut mai (a part del l'Ot i el Jan, és clar ;)
Al Nepal el curs escolar comença a la segona quinzena d'abril (o primers dies de l'any nepalès) i acaba a començament d'abril de l'any següent (o final de l'any nepalès). Així que els nens estaven de vacances i tenien tot el temps del món. De fet sis dels nens no hi eren per què havien anat a passar les vacances amb algun parent (generalment amb un germà més gran). Però a canvi, teniem alguns convidats especials per celebrar el cap d'any, nois que havien viscut a la casa d'acolliment però ara ja estan pel seu compte.
Una setmaneta per respirar aire fresc i passar-s'ho bé amb els nens, jugant a ping pong, al carrom board (una fusió entre jugar a xapes i billar, un joc molt popular al Nepal), a futbol, fent una excursió per visitar un pont, repartir les cartes dels padrins i jugar a trobar llocs en mapes. Una setmana d'allò més agradable!
El dia 16 era el dia que donaven les notes! Quina passada de nens, tot i que no tenen uns pares que estiguin a sobre d'ells per a que facin els deures i estudiïn, són molt bons estudiants, tots fan el màxim que poden! Especialment curiós va ser el cas de les classes del nivell 8 (equivalent a 2n d'ESO):
En una de les classes hi ha l'Ashok Siwakoti (el noi que parla tant ràpid en el vídeo de la darrera entrada), aquest noi molt llest, però a més es molt responsable i col·laborador en el centre! una passada de nen! Aquest any també ha estat el primer de la seva classe com de costum, però a més li han atorgat la distinció com a millor alumne del col·legi.
En l'altra classe del nivell 8 hi ha tres nens de la casa d'acollida: l'Ashok Praja, la Sampurna i la Prokriti. Aquest any la Prokriti ha estat la primera de la classe, l'Ashok el segon i la Sampurna la tercera... després de saber les notes l'Ashok es va posar a plorar per què aquest any no s'havia esforçat prou i per això ara era el segon de la classe... mare meva... La veritat és que no m'agrada gens aquest sistema de posar la classificació dels nens... però pel que es veu això també ho fan molts centres a Estats Units i Anglaterra.
També han suspès alguns nens que tenen forces dificultats al col·legi, un d'ells és l'Shree. Aquest nano és el que em va donar la sorpresa més gran de tots! A la casa d'acollida hi ha un hort força maco, un dia 4 o 5 nens em van fer un tour, tot orgullosos, ensenyant-me toooot el que hi havia: cols, coliflors, cebes, patates, mooolt de chilli, plataners, "mangoters", mores (molt bones!) i moltes coses més que no havia vist mai a Catalunya (tampoc és que en sigui un expert jajaja). Aleshores vam arribar a una zona de l'hort que a l'estiu estava del tot impracticable, ple de males herbes (amb punxes) i pedres. La zona donava goig, tot net, ple de cercles fets amb pedres rodejant els petits arbres fruiters que l'Shree havia plantat! El noi m'ho ensenyava tot orgullós i jo encara n'estava més d'ell!
Finalment us poso unes fotos d'unes reunions per a que vegeu que també vaig treballar una miqueta i també una foto del festí de cap d'any ^^ quina felicitat!
Aaah, i un darrer video, he provat de fer de director de coral i..... Mònica, et necessitem al Nepal!!!!! jajajajaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada