diumenge, 19 de maig de 2013

Pots portar als nostres amics?

Aquest cop anava a Bhimphedi amb un invitat molt especial, el Magic Andreu, per a que fes unes quantes actuacions en el poblet i en la casa d'acolliment. Em feia molta il·lusió que conegués el meu poble preferit del Nepal i que els entranyables habitants d'aquest poble veiessin magia (o Jadú com es diu en Nepalès).

Però també em feia especial il·lusió aquesta visita al centre per veure com estaven els nens petits (4-5-6 anys) que tot just havien entrat al centre una setmana abans. No vaig haver de tardar gaire en veure que les coses anaven bé. Tot just baixar del jeep els nens nous van venir corrent cridant "Dani, Dani!" i aleshores en Biswo es posa seriós i em diu "Pots portar portar els nostres amics també a Bhimphedi?" naturalment això m'ho va dir en nepalès i vaig necessitar traducció... però un cop traduït li vaig somriure i li vaig preguntar si volia que portes els 110 nens que queden a Naxal. Aleshores el més gran d'ells, en Sushil, va intervenir "no no, només 7". Es veu que ja ho havien discutit a consciencia i havien decidit quin eren els infants que havien de venir també. "Potser l'any que ve Sushil ;-)", però tot i que no ho sabessin m'havien fet un bon regal d'aniversari.

L'endemà em vaig llevar ben d'hora per aprofitar el dia del meu aniversari. I ho va ser! Una actuació de màgia a l'escola del poble i un munt de mini-actuacions pel poble mentre anàvem caminant d'una banda a l'altra. I desprès de cada actuació el màgic feia de director d'orquestra per a que els nens em cantessin el "Happy Birthday to you", deunidó!



Després vam anar a celebrar el meu aniversari a casa de la Beni, una dona del poble ben autèntica i que sempre ens convida a casa seva, es molt bona cuinera i sempre ens prepara els millors plats. I el pollastre no hi falta mai (quan te convidats només...). A l'habitació de casa seva on dormen es converteix en un menjador  ràpidament, tots asseguts a terra i a menjar i beure roksi (que seria com un alcohol de cremar, com el descrivia el Màgic Andreu). Es curiós perquè aquesta dóna no parla gens d'angles, però en aquella habitació crec que és el lloc on he rigut més, i cada cop que m'hi convida... Ella va deixant anar les quatre paraules d'anglès que sap i jo les quatre en nepalès, i a riure... Aquest cop hi havia també en Rupak (el guia del Màgic) i en Dayaram (el director de la casa d'acolliment) que parlen nepalès i anglès, així que vam poder parlar una mica més.



Els dos dies següents el Màgic va actuar a la presó que hi ha al poble (hi ha uns 400 presos...) i també al camp de futbol per a la gent del poble.



I jo mentrestant intentant que es comencessin les millores del centre, especialment la construcció d'un tancat per rentar i assecar la roba. Ens hem d'afanyar que "Monsoon is coming"...




Tornaven ha haver rumors que hi hauria vaga els següents dies, així que vaig enviar a la comitiva màgica de tornada a la capital (tenien moltes actuacions pels següents dies!) i jo em vaig quedar a Bhimphedi per poder relaxar-me uns dies i anar de compres, ja sabeu que m'encanta anar de compres :-(

Així que gairebé una setmana a Bhimphedi! molt agradable! respirar aire fresc, veure com tothom col·labora amb l'hort, veure com els nens reben amb moltíssima il·lusió les motxilles noves per anar al col·legi (realment les necessitaven, la meitat anaven amb els llibres a la mà... i l'altra meitat amb motxilles cosides i recosides). Va ser curiós que vam repartir les motxilles a les 7 del vespre i quan anaven a dormir encara hi havia nens que portaven les motxilles a l'esquena jeje. Us poso unes fotos dels nens el dia següent tot orgullosos anant cap a l'escola.










Dimarts ja no podia ajornar més la tornada a la capital, així que me'n vaig tornar, però no sol. En Hem, un dels nois grans que ja ha acabat el curs 10 i que encara ha d'esperar un mes per rebre les notes, és un noi realment que val la pena. Sempre està de bona cara i disposat a ajudar. Però ara ha de fer un pas molt important a la seva vida (igual que altres 5 nois), ha de deixar el centre d'acolliment i encetar una nova etapa a la seva vida. Però li faltava una empenta, així que vaig trucar al Màgic i li vaig preguntar "Màgic, ara que el fotògraf de la teva expedició ha hagut de marxar, no voldries pas endur-te aquest nano? Pensa que li aniria molt bé!" i el Màgic sense dubtar-ho va acceptar!


De moment sembla que no li està anant gens malament! està aprenent castellà (principalment paraulotes, per culpa del Màgic Andreu...), està aprenent a menjar amb coberts i sembla que cada cop té més confiança en emprendre amb èxit la nova etapa de la seva vida. A més està visitant llocs que no havia vist mai: Bakhtapur, Rotary Club, Thamel i la setmana que ve Pokhara! Avui el Màgic li ha donat 200 rupies (menys de dos euros) i li ha dit que torni ben guapo amb un bon pentinat i amb el canvi! A veure com torna després d'unes hores sol per Kathmandu jajaja

El màgic per la seva banda segueix triomfant per Nepal, i ja té al cap tornar ben aviat, com tothom que visita aquest país, és ben curiós... Per què penseu que no tot és meravellós, hi ha moltes coses que realment no es poden valorar positivament... Hi ha moltíssima contaminació, tots els camions i autobusos deixen anar fum negre contínuament pels tubs d'escapament i el terra està ple de plàstics i brossa. A vegades em sorprèn que no n'hi hagi molta més, de brossa, perquè no hi ha escombraries pels carrers i la gent llança les coses a terra. Aleshores penso com queden les ciutats de Catalunya quan els serveis de recollida fan vaga dos o tres dies seguits... Així que suposo que dintre del caos de Katmandú deu haver algun tipus d'ordre (caòtic) que encara no puc entendre... 

Una altra cosa que sobta molt és veure nens pel carrer o treballant en hores de col·legi, hi ha molts nens que no van a l'escola i hi ha molts nens que viuen al carrer i alguns els veus enganxats a la cola. A la tornada de Bhimphedi a Katmandú un dels personatges que venien al jeep era un senyor que anava ben borratxo i portava la seva filla, pobreta no es parava de ficar amb ella... Per no parlar de les condicions que estaven vivint els presos a la presó de Bhimphedi o dels nens que estaven treballant arreglant la carretera llençant el quitrà sense cap tipus de màscara... Així que us podeu imaginar que hi ha moments on els ànims no són tant positius. Però tot i així els romriures de la gent et fan sentir tant a gust que la gent que ve al Nepal no pot resistir la temptació de tornar.




Avui vaig a un hospital públic on tracten nens amb càncer, el màgic els farà somriure que falta els fa. De fet el Màgic fa aquesta tasca amb somriures sense fronteres també a Barcelona. I demà, per celebrar que porto ja dos mesos al Nepal marxaré amb l'expedició màgica 10 dies per Pokhara, Dhading i poblets que només s'hi pot arribar caminant muntanya amunt unes quantes hores... Ja us explicaré a la tornada com ha anat tot plegat. L'únic que em preocupa que per aquí els monsons semblen haver-se avançat, per què està plovent cada dia!

2 comentaris:

  1. El Jan se'ls enduria a tots a casa, sobretot als petits, va mirant les fotos i va dient: que monos són, com riuen, que macos...a veure si se't presenta a l'estiu dins la maleta de la teva mare...

    ResponElimina
  2. Al final haurè d'anar jo al Nepal a actualitzar-te el blog... ;)

    ResponElimina