Pots portar als nostres amics?

Aquest cop anava a Bhimphedi amb un invitat molt especial, el Magic Andreu, per a que fes unes quantes actuacions en el poblet i en la casa d'acolliment. Em feia molta il·lusió que conegués el meu poble preferit del Nepal i que els entranyables habitants d'aquest poble veiessin magia (o Jadú com es diu en Nepalès).

Però també em feia especial il·lusió aquesta visita al centre per veure com estaven els nens petits (4-5-6 anys) que tot just havien entrat al centre una setmana abans. No vaig haver de tardar gaire en veure que les coses anaven bé. Tot just baixar del jeep els nens nous van venir corrent cridant "Dani, Dani!" i aleshores en Biswo es posa seriós i em diu "Pots portar portar els nostres amics també a Bhimphedi?" naturalment això m'ho va dir en nepalès i vaig necessitar traducció... però un cop traduït li vaig somriure i li vaig preguntar si volia que portes els 110 nens que queden a Naxal. Aleshores el més gran d'ells, en Sushil, va intervenir "no no, només 7". Es veu que ja ho havien discutit a consciencia i havien decidit quin eren els infants que havien de venir també. "Potser l'any que ve Sushil ;-)", però tot i que no ho sabessin m'havien fet un bon regal d'aniversari.

L'endemà em vaig llevar ben d'hora per aprofitar el dia del meu aniversari. I ho va ser! Una actuació de màgia a l'escola del poble i un munt de mini-actuacions pel poble mentre anàvem caminant d'una banda a l'altra. I desprès de cada actuació el màgic feia de director d'orquestra per a que els nens em cantessin el "Happy Birthday to you", deunidó!

Després vam anar a celebrar el meu aniversari a casa de la Beni, una dona del poble ben autèntica i que sempre ens convida a casa seva, es molt bona cuinera i sempre ens prepara els millors plats. I el pollastre no hi falta mai (quan te convidats només...). A l'habitació de casa seva on dormen es converteix en un menjador  ràpidament, tots asseguts a terra i a menjar i beure roksi (que seria com un alcohol de cremar, com el descrivia el Màgic Andreu). Es curiós perquè aquesta dóna no parla gens d'angles, però en aquella habitació crec que és el lloc on he rigut més, i cada cop que m'hi convida... Ella va deixant anar les quatre paraules d'anglès que sap i jo les quatre en nepalès, i a riure... Aquest cop hi havia també en Rupak (el guia del Màgic) i en Dayaram (el director de la casa d'acolliment) que parlen nepalès i anglès, així que vam poder parlar una mica més.

Els dos dies següents el Màgic va actuar a la presó que hi ha al poble (hi ha uns 400 presos...) i també al camp de futbol per a la gent del poble.

I jo mentrestant intentant que es comencessin les millores del centre, especialment la construcció d'un tancat per rentar i assecar la roba. Ens hem d'afanyar que "Monsoon is coming"...

Tornaven ha haver rumors que hi hauria vaga els següents dies, així que vaig enviar a la comitiva màgica de tornada a la capital (tenien moltes actuacions pels següents dies!) i jo em vaig quedar a Bhimphedi per poder relaxar-me uns dies i anar de compres, ja sabeu que m'encanta anar de compres :-(

Així que gairebé una setmana a Bhimphedi! molt agradable! respirar aire fresc, veure com tothom col·labora amb l'hort, veure com els nens reben amb moltíssima il·lusió les motxilles noves per anar al col·legi (realment les necessitaven, la meitat anaven amb els llibres a la mà... i l'altra meitat amb motxilles cosides i recosides). Va ser curiós que vam repartir les motxilles a les 7 del vespre i quan anaven a dormir encara hi havia nens que portaven les motxilles a l'esquena jeje. Us poso unes fotos dels nens el dia següent tot orgullosos anant cap a l'escola.

Dimarts ja no podia ajornar més la tornada a la capital, així que me'n vaig tornar, però no sol. En Hem, un dels nois grans que ja ha acabat el curs 10 i que encara ha d'esperar un mes per rebre les notes, és un noi realment que val la pena. Sempre està de bona cara i disposat a ajudar. Però ara ha de fer un pas molt important a la seva vida (igual que altres 5 nois), ha de deixar el centre d'acolliment i encetar una nova etapa a la seva vida. Però li faltava una empenta, així que vaig trucar al Màgic i li vaig preguntar "Màgic, ara que el fotògraf de la teva expedició ha hagut de marxar, no voldries pas endur-te aquest nano? Pensa que li aniria molt bé!" i el Màgic sense dubtar-ho va acceptar!

De moment sembla que no li està anant gens malament! està aprenent castellà (principalment paraulotes, per culpa del Màgic Andreu...), està aprenent a menjar amb coberts i sembla que cada cop té més confiança en emprendre amb èxit la nova etapa de la seva vida. A més està visitant llocs que no havia vist mai: Bakhtapur, Rotary Club, Thamel i la setmana que ve Pokhara! Avui el Màgic li ha donat 200 rupies (menys de dos euros) i li ha dit que torni ben guapo amb un bon pentinat i amb el canvi! A veure com torna després d'unes hores sol per Kathmandu jajaja

El màgic per la seva banda segueix triomfant per Nepal, i ja té al cap tornar ben aviat, com tothom que visita aquest país, és ben curiós... Per què penseu que no tot és meravellós, hi ha moltes coses que realment no es poden valorar positivament... Hi ha moltíssima contaminació, tots els camions i autobusos deixen anar fum negre contínuament pels tubs d'escapament i el terra està ple de plàstics i brossa. A vegades em sorprèn que no n'hi hagi molta més, de brossa, perquè no hi ha escombraries pels carrers i la gent llança les coses a terra. Aleshores penso com queden les ciutats de Catalunya quan els serveis de recollida fan vaga dos o tres dies seguits... Així que suposo que dintre del caos de Katmandú deu haver algun tipus d'ordre (caòtic) que encara no puc entendre... 

Una altra cosa que sobta molt és veure nens pel carrer o treballant en hores de col·legi, hi ha molts nens que no van a l'escola i hi ha molts nens que viuen al carrer i alguns els veus enganxats a la cola. A la tornada de Bhimphedi a Katmandú un dels personatges que venien al jeep era un senyor que anava ben borratxo i portava la seva filla, pobreta no es parava de ficar amb ella... Per no parlar de les condicions que estaven vivint els presos a la presó de Bhimphedi o dels nens que estaven treballant arreglant la carretera llençant el quitrà sense cap tipus de màscara... Així que us podeu imaginar que hi ha moments on els ànims no són tant positius. Però tot i així els romriures de la gent et fan sentir tant a gust que la gent que ve al Nepal no pot resistir la temptació de tornar.

Avui vaig a un hospital públic on tracten nens amb càncer, el màgic els farà somriure que falta els fa. De fet el Màgic fa aquesta tasca amb somriures sense fronteres també a Barcelona. I demà, per celebrar que porto ja dos mesos al Nepal marxaré amb l'expedició màgica 10 dies per Pokhara, Dhading i poblets que només s'hi pot arribar caminant muntanya amunt unes quantes hores... Ja us explicaré a la tornada com ha anat tot plegat. L'únic que em preocupa que per aquí els monsons semblen haver-se avançat, per què està plovent cada dia!

El Magic Andreu al Nepal

Aquest mes de maig al Nepal encara hi ha més màgia que de costum!

El passat 30 d'abril vaig anar amb en Rupak (un voluntari nepalès) a recollir a l'aeroport a un voluntari molt especial de Barcelona, el Màgic Andreu, acompanyat de l'Oscar, un fotògraf i periodista.

Aquest equip màgic de voluntaris ha vingut al Nepal a fer un tour d'actuacions de màgia per cases d'acolliment, escoles i centres socials que durarà 40 dies i que farà que unes 4000 persones riguin i gaudeixin de la màgia.

A dia d'avuí ja porten 7 dies al Nepal i el Màgic Andreu ja ha realitzat 8 actuacions, amb uns 600 espectadors en total. De fet no para de fer màgia en cap moment, dinem en un restaurant, i comença a fer màgia als cambrers i en un tres i no res tenim 15 persones al voltant de la nostra taula badant com estaquirots.

 Però el més sorprenent no és el ritme incansable que porten, ni el nombre de nens i nenes que els han vist, sinó les reaccions que provoquen les actuacions en els nens, les nenes i també als grans. És increïble com riuen i es meravellen! El màgic no para de dir, desprès de cada actuació, que és la millor actuació de la seva vida.

Jo he vist 4 dels espectacles, però no em canso de veure com reaccionen els nens. És realment un projecte bonic que tot just acaba de començar però portarà màgia a Bhimphedi, Pokhara i fins i tot a un poblet perdut al mig de la muntanya (on només s'hi pot arribar caminant 5 hores muntanya amunt!), 40 dies de màgia sense pausa. Tot un plaer formar part d'aquest projecte!

Però no em veig en cor de transmetre-us aquesta màgia amb paraules, així que us poso unes quantes fotografies fetes per l'Oscar Bosch amb el Màgic Andreu en acció. I així podeu veure que al Nepal la màgia és més poderosa!

Si voleu seguir els pasos d'aquesta expedició màgica, podeu veure el seu bloc a nepalismagic.blogspot.com però no deixeu de seguir el yak blau, eeeh!

Amb aquesta expedició a més estic tenint la oportunitat de conèixer projectes d'altres organitzacions i vull parlar-vos d'un projecte que m'ha impactat especialment: la casa d'acolliment per a nenes Vistare.

El projecte el porta una ONG de Madrid. La primera impressió va ser força xocant. Entrar al pati d'una casa al Nepal i veure 50 nenes vestides totes amb una samarreta d'ESPAÑA no és un bon començament. 

Però a partir d'aquí tot com la seda! Les nenes eren molt educades i alegres (i que destaqui això al Nepal vol dir que són molt educades i molt alegres). A la casa només hi havia la directora i tres cuineres, la resta de tasques les feien les nenes! Estaven organitzades per grups (amb nenes de totes les edats, la més gran era la responsable del grup) i cada mes cada grup s'encarrega d'una tasca diferent (netejar la casa, netejar la roba, cuidar l'hort, ajudar a la cuina...). I us asseguro que és la casa més neta i ordenada que he vist al Nepal!

Finalment avui marxo amb la comitiva màgica cap a Bhimphedi. No estava clar que marxéssim avui perquè ahir hi havia rumors que hi hauria vaga. Però això no se sap segur fins al mateix matí, tothom surt al carrer i miren si hi ha activitat o no, és molt curiós. Totes les escoles posen un contestador amb una gravació que tenen preparada que diu "Avui per vaga no hi haurà classe" o bé "Avui hi ha activitat normal" (però en nepalès...).

Doncs finalment avui he sortit al carrer i hi havia activitat, així que m'he posat a escriure al bloc, tindré una reunió a les 10h (que pot ser important, però ja us ho explicaré si surt alguna cosa, perquè aquí mai se sap...) i a les 12 cap a Bhimphedi! Ara hi ha rumors que demà hi haurà vaga, però demà sí que sí, jajaja

A Bhimphedi el Màgic farà tallers de màgia amb els nens de la nostra casa d'acolliment i espectacles per a les escoles del poble. S'ho passaran d'allò més bé!

Jo per la meva banda intentaré arrencar les obres de millora del centre que ha planificat la Mònica (arquitecte, cantant, poliglota, voluntària i no sé quantes coses més...). També serà una bona oportunitat per veure com estan els nens nous i la nova treballadora del centre.

Tornarem diumenge, quan torni ja escriuré una altra entrada al bloc explicant com ha anat tot plegat.

Ah, i demà és un dia molt important al Nepal! Tot i que demà no hi hagi vaga es veu que molta gent no va a treballar ni va al col·legi el dia 9 de maig, per què és el dia de la mare! Aquí es veu que es celebra força i tothom a qui se li ha mort la mare se'n va al temple.

Així doncs! Aquest serà el primer 9 de maig que sóc jo qui felicita a la meva mare! A més, coincideix que farà exactament 29 anys que em va donar a llum!

MOLTES FELICITATS MAMA!
Moltes gràcies per tota la paciència i amor que m'has donat en tots aquests anys!
Tinc moltes ganes que vinguis aquest agost a conèixer aquest país tant extraordinari (i sobretot a veure'm a mi jajaja)

Nous nens a Bhimphedi

El dia 24 va ser un dia molt especial, segurament el més curiós dels que he viscut al Nepal.

A la casa d'acollida de Bhimphedi aquest darrer any hi han viscut 34 nens i nenes, però sis d'ells han acabat el curs 10 (equivalent a 4t d'ESO) aquest juliol, així que ara deixaran la casa d'acollida per anar a estudiar batxillerat a alguna ciutat.

Quedaven només 28 infants en una casa que hi caben uns 40, així que havíem d'afegir nous nens ara a final de juliol que comença el nou curs. A més, feia pocs dies que una organització Australiana, Mitrataa, havia rescindit el contracte de gestió de l'enorme casa d'acolliment de Naxal, i per tant el centre torna ha estar a les mans de la NCO, cosa que no es pot valorar com a positiva :-(  i per tant era un bon moment per a poder traslladar uns quants infants d'aquest centre al centre de Bhimphedi on estaran molt i molt bé :-)

Així que el divendres 24 a les 10 del matí ens vam presentar, la Beth i la Aruna, de Kumari Project, i en Mohan i jo, d'Amics del Nepal al palau Rana on hi ha les oficines de la NCO i la casa d'acolliment de Naxal per recollir 5 dels nens. Aquí podeu veure l'edifici i els 5 nens amb totes les seves pertinences preparats per canviar de casa...

La sensació va ser molt estranya, arribem un grup de quatre persones (tres estrangers i un nepalès) a casa seva i els diuen que ho recullin tot que han de marxar amb nosaltres. Ells sense protestar, sense plorar, sense ni tan sols preguntar, recullen les quatre cosetes que tenen, ens segueixen i ens esperen pacientment a ens donin toooota la paperassa necessària (només un full escrit a mà, perquè no hi havia llum, però que va tardar una bona estona).

Com ells no portaven gaire equipatge, doncs em van poder portar el meu ;-P

Després vam anar a una espècie de residencia a recollir els altres dos nens, i un cop hi vam ser tots, agafem un jeep i cap a Bhimphedi. Durant el viatge els nens es van portar molt bé, tres hores i mitja de bots i revolts i només un nen es va marejar, la resta simplement es van dormir.

Però faltava el pas més delicat, arribar a la casa d'acollida amb els nous nens. S'acostava el moment, ja podia veure la vall on hi ha el poblet, en un quart d'hora seriem a les portes i veuríem les reaccions dels nens,  el lent descens fent ziga zaga seguint la carretera semblava més llarg que cap de les vegades que havia anat a Bhimphedi, estaran encara creixent aquestes muntanyes?

Ja som al poble, els nens ara se'ls veu una mica més tensos, però desprès d'aquest trajecte amb jeep sembla que tenen més ganes d'arribar que por. Arribem a les portes de la casa d'acollida i ens trobem amb una rebuda espectacular, els nens estan esperant-nos amb rams de flors, tot just entrem ens comencen a donar flors, els nous nens estan al·lucinant, les flors són realment per a ells??

I després d'aquesta càlida rebuda, tot va anar sobre rodes; els nens a vegades són realment increïbles, tenen una capacitat d'acollir i d'adaptar-se que em sorprèn. D'un dia per un altre aquests nens canvien de casa, passen de viure de la capital a un petit poblet, i tot i així en una hora ja sembla que hi portin tota la vida i que els altres nens siguin els seus germans grans... Que bé que aprenguem tantes coses quan creixem! quina llàstima que n'oblidem tantes d'altres...

Aquests dies ha estat plovent a Bhimphedi, així que el l'hort del centre d'acolliment estava preparat per a plantar blat de moro! Què bé! als nens els encanta fer foc a terra i preparar el blat de moro! en uns pocs mesos ja en tindrem!

De regal final us poso un vídeo que ha fet el professor de ball dels nostres nens de Bhimphedi. Veureu una mica les diferències estètiques i musicals :-P (que és una mica cursi...) però val la pena perquè surt la nostra petita princesa Binita, que us la poso en una foto amb el mateix vestit que al vídeo i la reconeixereu per què és la més petita, però també la més maca i dolça ;-)